Història del Centre

QUAN PASSIÓ I PROFESSIONALITAT SALTEN DES DE 4.000 METRES, EL SOMNI DE VOLAR ÉS PERMANENT

La crònica de Skydive Empuriabrava amaga una fascinant història de passió pel paracaigudisme, de somnis fets realitat, d’emprenedors que confien el seu projecte al cel de l’Empordà. I és la història d’una empresa que neix fa gairebé mig segle, plena d’episodis que han marcat una època per si sols, i que s’han anat teixint creant una imponent cronologia que arriba fins a dia d’avui, quan el prestigi i el reconeixent mundial de Skydive Empuriabrava és inqüestionable.
Anem a pams, parlant de qui fou un autèntic visionari. Als anys 70 Joaquim Densalat, un productor de cinema i molt aficionat a l’aviació, es va introduir al cinema d’aventures i es va relacionar amb el director José Antonio de la Loma. D’aquesta col·laboració en va sortir el thriller sobre paracaigudisme i contraban Waka Waka, amb moltes escenes gravades al cel d’Empuriabrava. A partir de la jugada mestra de Densalat, l’aeròdrom va començar a tenir força activitat de salts, especialment els caps de setmana.
Aleshores la propietat dels terrenys era d’una promotora d’Empuriabrava, impulsada per Miquel Arpa, i l’activitat de paracaigudisme la gestionava l'Aeroclub Girona sota la seva secció "Paraclub Girona". La idea inicial del propietari era impulsar un aeroport per acollir jets privats de famílies adinerades que adoraven la marina d’Empuriabrava, però la longitud de la pista d’aterratge no era suficientment llarga, i de seguida es va esvair aquest canal d’explotació.
El 1975 la gestió de l’aeròdom canvia de mans, i passa a la Promotora Esportiva de l’Empordà, i tres anys més tard arriba en Josep Oriol Tomàs Bartrina, el sogre de Roland Hilfiker (recordeu aquest nom) qui ho compra com a aeroclub i el converteix en un aeroport privat. Aleshores era dels únics que hi havia a territori espanyol i comptava amb una duana permanent, amb la Guàrdia Civil controlant les entrades i sortides dels visitants d’Empuriabrava.

D'AERÒDROM A ESCOLA D'AVIACIÓ, PER CONVERTIR-SE EN CENTRE DE PARACAIGUDISME

El 1977 s’afegeix a l’empresa en Jaume Comas, un experimentat pilot que encara avui treballa al centre, i n’és director general. El cineasta Densalat continuava portant molts salts, especialment a l’estiu, i es van potenciar molt serveis complementaris com el restaurant, pista de tennis i fins i tot una piscina.
Al cap d’un temps arriba David Bowen, un britànic que volia explotar l’aeròdrom amb vols xàrters, i compra el negoci. Ni la estratègia ni els resultats són els esperats i aviat apareix Anthony Handley, un altre anglès que arriba del món aeronàutic amb avionetes pròpies i ho compra amb la idea de fer-hi una escola d’aviació. Sembla que el negoci està ben arrencat però problemes interns estronquen el seu impuls, i ens plantem al febrer de 1984, en un dia de molta tramuntana, quan apareix Roland Hilfiker, amb la intenció de muntar un centre de paracaigudisme. En Roland venia dels Estats Units i més recentment de Suïssa, i havia fet carrera per Europa formant instructors de salts. Al seu currículum hi portava més de 7.000 salts, rècords de tota mena i títols individuals i col·lectius. Quan juntament amb els seus socis americans Mitch Decoteau i Maria Peterson, agafa les regnes del Centre de Paracaigudisme Costa Brava (l’actual Skydive Empuriabrava) implantant un mètode revolucionari que impulsa el centre a uns nivells impensables fins aleshores.

UN MÈTODE D'INSTRUCCIÓ REVOLUCIONARI

Es tracta del curs de paracaigudisme AFF (Accelerated Free Fall), un mètode d’instrucció accelerat, desenvolupat als Estats Units, que permet un ensenyament personalitzat en el transcurs de la caiguda lliure. Això aplanava molt el camí als qui somiaven convertir-se en paracaigudistes i trencava absolutament amb el sistema que havia funcionat durant els darrers 30 anys, quan els paracaigudes ja s’obrien al mateix moment de saltar de l’avió. Un cop fet el salt, anaven progressant amb exposicions a la caiguda lliure cada vegada més llargues. Hilfiker, Decoteau i Peterson van establir aquí l’escola de paracaigudisme The School of Human Flight, amb un reconeixement internacional.

Al mateix temps, cal destacar els salts en tàndem que també han jugat un paper clau, des de la fundació del Centre de Paracaigudisme Costa Brava, en la popularització a Europa d’aquests salts. En el tàndem el saltador va enganxat a un instructor, fet que permet posar la pràctica del paracaigudisme a l'abast de tothom, sense necessitat de tenir cap preparació específica.

Gràcies a tot això, Empuriabrava es converteix en el centre d’aprenentatge més gran del món, amb alumnes de tots els països, i porta a Empuriabrava a molts paracaigudistes experimentats.

És el primer cop que el centre es posiciona a l’avantguarda del sector, i els seus gestors aposten per ser els millors en tot, fins i tot en els avions que s’utilitzen per enlairar els saltadors. Fins aleshores no hi havia cap avioneta en propietat, i es llogava una Cessna 207, que va ser la primera que es va utilitzar a l’aeroport de Girona.


LÍDER A EUROPA EN NÚMERO DE SALTS

A poc a poc el paracaigudisme va guanyant popularitat arreu del món, però a Empuriabrava els indicadors d’èxit es disparen. A l’octubre de 1985 es converteix en un dels pocs centres professionals de paracaigudisme obert tot l'any amb continuïtat, amb una plantilla de 5 persones, i aquell mateix any ja s’assoleixen 25.000 salts i convertint-se en un referent a Europa en el món del paracaigudisme.
A més, també a l’octubre arriba un dels moments històrics, el primer Boogie, una trobada de paracaigudistes que fan salts en grans formacions. I això va ser l’espurna que va esclatar per Nadal, quan la convocatòria d’un nou Boogie nadalenc gairebé se’ns escapa de les mans, amb la participació de mig miler de saltadors provinents de tot el món. Només dos anys més tard ja es va arribar al miler, i l’espectacular activitat es va haver de traslladar a l’aeroport de Girona-Costa Brava, per poder utilitzar avions més grans. L’operació va ser complexa, amb el trasllat a Girona d’avions, caravanes, oficines, material i la mobilització de 1.200 persones.

Un anècdota per la història de l’empresa va ser l’arribada sorpresa de l’aleshores Rei d’Espanya, Juan Carlos I, que venia a Catalunya per participar a la regata Christmas Race de Palamós. Això ens va obligar a aturar tot el muntatge per tal que el monarca aterrés, i un cop va ser fora vam poder seguir amb l’organització del Boogie nadalenc més gran que s’ha fet mai a Europa.
En aquell moment, la societat qui gestiona les instal·lacions és el Centre de Paracaigudisme Costa Brava, que serà qui desenvoluparà professionalment l'activitat de paracaigudisme, cada vegada més popular. El pilot Jaume Comas s’incorpora a l’empresa el 1985 i els mateixos llogaters mantindran l’explotació de l’activitat tot i el nou canvi de propietat que es produeix el 1987, quan David Bowen ven la seva societat a l'empresa suïssa Fórmula i Propietats S.L. Val a dir que l’aeròdrom sempre ha patit una forta pressió urbanística, amb el creixement de la marina d’Empuriabrava i l’intent de molts inversors per fer-se amb la propietat dels terrenys per construir-hi centenars d’apartaments. Malgrat tot, l’activitat de paracaigudisme no ha cessat mai des de la seva posada en marxa fa gairebé 50 anys.

La primera avioneta Pilatus de propietat i el primer Campionat del Món

És aquest mateix any, el 1987, quan finalment es compra la primera avioneta, una Pilatus amb capacitat per a 9 persones, que és un dels aparells més grans de l’època per a fer paracaigudisme. Per promocionar la instal·lació s’editava la revista HIGH TIMES, que s’autoeditava a Skydive Empuriabrava, s’imprimia a tot color en 4 idiomes i s’enviava per correu a saltadors i clubs de tot el món.
A nivell tècnic Skydive Empuriabrava sempre ha estat a l’avantguarda, però si hi ha un moment en què el pas endavant és definitiu és el setembre de 1989, amb la celebració del Campionat del Món més gran que s’ha fet en aquestes instal·lacions. Vam acollir a gairebé 800 esportistes de més de 40 països, en un campionat que va ser retransmès per televisions de tot el món i va comptar amb la presència de diverses autoritats governamentals.

  • 2022/02/PHOTO-2020-10-05-12-44-2011-940x618.jpg
  • 2022/02/676-940x603.jpg
  • 2022/02/34-940x603.jpg
  • 2022/02/244-940x1281.jpg
  • 2022/02/554-940x603.jpg

I així anem entrant en l’etapa més daurada de Skydive Empuriabrava, que cada any suma més i més salts, i més popularitat. Es desenvolupen salts en caiguda lliure, d’aterratges i de precisió. El 1986 el periodista Pitu Abril va protagonitzar el primer salt retransmès en directe per la ràdio i el 1993 la primera dama de Catalunya, Marta Ferrussola, també va venir a saltar, creant una expectació altíssima.

UN LLARG LLISTAT DE FAMOSOS QUE HAN VOLAT A EMPURIABRAVA

Dels centenars de milers d’aficionats que han saltat en paracaigudes a Empuriabrava hi ha un seguit de personatges famosos, que per la seva repercussió mediàtica han revolucionat el dia a dia de les instal·lacions amb la seva arribada. Destacant sempre la seguretat transmesa per l’equip d’instructors, el material i els avions que s’utilitzen, han gaudit del cel d’Empuriabrava pilots com Michael Schumacher, Valentino Rossi, Sito Pons o Marc Gené, la cantant Kylie Minogue i el tennista Sergi Bruguera, entre molts d’altres presentadors de televisió, actors i esportistes de diverses modalitats.

  • galeria/valentino-rossi.jpg
  • galeria/valentino-rossi.jpg

Marcant tendència en termes de seguretat

En qüestions de seguretat sempre hem sigut pioners, i hem marcat tendència amb la implementació de l’obligatorietat d’ús d’un sistema d’obertura automàtica dels paracaigudes (AAD). Es tracta d’un dispositiu electrònic que, en cas que el paracaigudes principal no s’obrís pel motiu que sigui, s’acciona i obra el paracaigudes d’emergència de forma automàtica dins de l’alçada de seguretat.

Molt més que un salt olímpic

Aprofitant l’auge d’aquest esport a finals dels anys 80 es fa pressió al Comitè Olímpic Internacional perquè declari el paracaigudisme esport de demostració. Amb la inauguració de l’estadi olímpic de Montjuïc de Barcelona, el 1989 els nostres saltadors fan una espectacular exhibició, aterrant dins dels cinc anells olímpics que es trobaven dibuixats a la gespa del flamant estadi. Aquest salt va canviar una era.
Va ser l’aperitiu del que arribaria tres anys més tard amb la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona, quan en l’arribada de la torxa olímpica a Empúries es va fer un salt multitudinari davant de més de 100.000 espectadors.
Ens trobem de ple a l’etapa dels rècords i Empuriabrava es converteix un important centre captador de grans paracaigudistes. El bon clima de l’Alt Empordà i les seves bones comunicacions són elements que també influeixen, i així esdevé la seu d’entrenament de la selecció espanyola de la disciplina de Vol en Formació, i dels campions del món de l’equip Freefly de França. I fins avui dia, que els millors saltadors del món segueixen venint a fer-hi estades d’entrament, i cada vegada incorporant noves disciplines esportives. I és que sobretot al llarg de la dècada dels 90 apareixen moltes disciplines noves.

La fita dels 100.000 salts en un any

I enfilats a la cresta de l’onada arribem a finals dels 90, convertit en l’aeròdrom més gran d’Europa en volum de salts, arribant a superar els 100.000 l’any 2001, i només dos anys més tard es va celebrar el salt que feia un milió. Ens convertíem així en el primer centre de salts de tot el món en assolir aquesta mítica xifra.
L’any amb més activitat va ser el 2011, amb gairebé 140.000 salts. Des del 1998 som el centre amb més volum de salts a Europa de forma continuada, el 2013 ja es superen els dos milions de salts i al 2020 la xifra acumulada ja s’havia enfilat per damunt dels dos milions i mig de salts.
Però no tot es justifica amb xifres absolutes. El fort creixement de l’activitat sempre ha anat lligat amb la seguretat i la qualitat del servei, un atribut que sempre han destacat els usuaris de les instal·lacions, molts dels quals han saltat a gairebé tots els llocs del món. Skydive Empuriabrava sempre ha comptat amb personal tècnic altament qualificat, alguns d’ells són referents internacionals en les seves àrees, i aquest fet ens ha premiat amb fidelitat dels saltadors i ens ha posicionat com a referents a nivell mundial.

La visió i el lideratge es mantenen, tot i els canvis de propietat

El 1994 Ivan Coufal, Jaume Comas i Peter Jones relleven a Roland Hilfiker com a propietaris. Van estar al capdavant de la societat durant més de 18 anys, durant els quals la seva gestió va permetre un creixement constant del centre de paracaigudisme, que es va mantenir en tot moment com un referent a tot el món.
Amb la intenció d'ordenar la situació empresarial, el 2005 Skydive Empuriabrava compra Fórmula i Propietats SL. Arribat el 2012, la societat és adquirida per un fons empresarial de Dubai a través de la companyia Skydive Dutch BV. A partir d'aquest moment, comencen una sèrie d’importants inversions a les instal·lacions, amb l’objectiu de consolidar l’equipament com a líder del sector a Europa i com a centre neuràlgic dels amants dels salts en paracaigudes.

La Terra del Cel

És un qualificatiu que fa justícia al lideratge que sempre ha distingit a Skydive Empuriabrava, que ha obert les portes del paracaigudisme a tots els nivells de practicants: des dels salts en tàndem que permeten als principiants viure l’experiència de volar sense cap preparació prèvia, fins a la formació de paracaigudistes i a l’ensenyament més avançat, passant per cursos per esdevenir instructor professional. I també amb una parcel·la molt especialitzada en entrenaments d’alt nivell, per a poder optar a tot a les competicions internacionals.
I l’oferta no es limita només als saltadors, sinó també a l’aviació. Des de 1995 Skydive Empuriabrava té una escola d’aviació pròpia, i ofereix cursos complets de pilot privat, així com l’experiència de sentir-se pilot per un dia, amb una breu classe teòrica de pilotatge acompanyada d’un vol amb instructor que permet al client experimentar la sensació de pilotar un avió. I també s’ofereixen vols turístics, per enfilar-se al cel de l’Empordà i gaudir del privilegiat paisatge del Cap de Creus, els Aiguamolls de Empordà, les ruïnes d’Empúries, les Illes Medes o el golf de Roses.
El complement idoni a tota aquesta oferta va arribar el 2012 amb la posada en marxa del Windoor, el túnel del vent. Gestionat per una empresa externa, aquesta infraestructura aporta molt valor a la destinació de paracaigudisme, i converteix Skydive Empuriabrava en un dels pocs indrets del món en què hi ha una centre de paracaigudisme i un túnel al mateix espai.
Per tot això, conscients d’on som i cap on mirem, ens anomenen La Terra del Cel.

El prestigi dels rècords i els campionats del món

El cel d’Empuriabrava ha estat l’escenari de la consecució de diversos rècords europeus i mundials, un fet que ha impulsat el reconeixement internacional de Skydive Empuriabrava. De la multitud de registres que s’han assolit en destaquen el rècord europeu de Freefly (2013) amb 96 paracaigudistes, el rècord del món en caiguda lliure horitzontal (2012) amb una velocitat de 304 km/h, el rècord del món de vol en formació seqüencial (2013) amb 106 saltadors o el rècord Guinnes de salts en tàndem (2014) amb 35 salts en una hora, només per posar uns exemples. I més enllà dels records, les instal·lacions també han estat escenari de les competicions més excitants, com la King of Swoop, una de les proves més espectaculars del paracaigudisme que premia la velocitat, la distància i la precisió en l’aterratge, i que ha reunit als millor especialistes mundials.

I fora de les instal·lacions empordaneses l’equip de saltadors professionals de Skydive Empuriabrava ha participat amb molt d’èxit a esdeveniments arreu del món. D’entre la multitud de reconeixements destaquen la participació en diversos rècords del món de gran formació, com la que el 2004 es va aconseguir a Tailàndia amb 357 paracaigudistes. Dos anys després alguns dels nostres saltadors també van ser protagonistes del nou rècord mundial, en una formació en caiguda lliure de 400 paracaigudistes.

Plató de cinema i d’espots televisius

Les bones condicions climatològiques i la bellesa de l’entorn natural de l’aeròdrom sempre han estat un reclam per a directors de cinema i creatius publicitaris. El rodatge de pel·lícules, videoclips musicals i espots televisius també han ajudat a Skyidve Empuriabrava a eixamplar la seva popularitat, especialment quan el 2011 vam acollir la gravació de les escenes de paracaigudisme de la pel·lícula Sólo se vive una vez, una de les cintes de més èxit del cine de Bollywood. La seva estrena va donar a conèixer Skydive Empuriabrava al mercat hindú, uns clients que ja no han deixat de venir des d’aleshores.
L’aeròdrom també ha estat escenari del rodatge l’any 2000 del videoclip Bird of Prey, de Fatbloy Slim, i el 2004 s’hi van filmar escenes de persecució en vol de la pel·lícula francesa Agentes secretos, amb Monica Bellucci i Vincent Cassel.
Les productores també han trobat a Skydive Empuriabrava un soci col·laborador per a les seves produccions publicitàries, valorant molt les instal·lacions, l’equipament i l’alta qualificació dels nostres professionals. Uns especialistes que han actuat en doblatges d'actors i, en el camp audiovisual, els càmeres saltadors han capturat una infinitat d'imatges utilitzant tot de càmeres professionals acoblades als seus cascs. A més dels nostre propis mitjans, podem proveir tot tipus d'equipament necessari, tant en el camp de l'aviació (avions, helicòpters...), com pel que fa a material tècnic (paracaigudes, equips audiovisuals específics...).

Responsables amb la societat i el medi ambient

Compromesos amb les necessitats de la societat més desafavorida, el 2015 Skydive Empuriabrava va incorporar a la seva política comercial un enfocament més solidari. Una de les maneres de col·laborar és aportant una donació de 3 euros per a cada salt amb tàndem del tipus Gold o Platinum que venem, unes aportacions que es destinen a una entitat benèfica que anem canviant periòdicament.

I pel que fa amb el nostre compromís amb el medi ambient, Skydive Empuriabrava, s'ha unit a el desafiament mundial d'enfrontar el canvi climàtic global. Sumant-nos al repte mundial d’afrontar el canvi climàtic global, el 2020 comencem a destinar recursos en projectes basats en la neutralitat climàtica, que consisteix en revertir els efectes negatius del CO2 i altres gasos d’efecte hivernacle a partir d’accions amb efectes climàtics positius a qualsevol part del món, els quals generen un impacte climàtic invers equivalent a la petjada generada.
Es tracta de projectes certificats de protecció del medi ambient segons el programa Verified Carbon Standard (VCS). La inversió anual que assumim es determina segons el nombre de tones de CO2 que s’emetin i el cost dels projectes de compensació que es desenvolupin, i ho fem en cooperació amb els nostres col·laboradors Klima Invest i Care All Foundation. Alguns dels projectes que duem a terme en matèria de neutralitat climàtica són accions de protecció forestal i reforestació al Brasil i l’Amazones, Malawi o Turquia, entre d’altres. Uns projectes que a banda d’aportar avantatges ecològics també ajuden a millor les condicions de vida de la població local.
A més, a l’acabar el 2020 l’empresa ha aconseguit que tota l’electricitat que consumeix provingui de fonts 100% renovables.